• Títol: «Sis cors a l’altra banda del mirall»
  • Autor: Josep Sampere
  • Editorial: Cruïlla
  • Edició: 2015
  • Pàgines: 186
  • ISBN: 9788466137683
  • Opinió:

 

 

Tercer llibre que llegeixo —devoro— d’aquest autor igualadí, obtenint amb la seva lectura el mateix resultat que en els anteriors: diversió. Tinc clar que els llibres de Josep Sampere poden tenir diverses funcions dins d’una biblioteca. Poden ser «el llibre perfecte» per tal que el públic juvenil quedi irremeiablement atrapat per l’hàbit de la lectura. I de la mateixa manera, poden ser una lectura adulta amb què gaudir i viatjar a sensacions personals d’aquelles que tant ens agrada tenir, les de la nostra adolescència.

Què passaria si un mag misteriós t’enredés en una trama diabòlica ordida per una certa Muriel? I si aquesta Muriel t’observés des que has dit el seu nom, disposada a fer-te regals que no has demanat, regals que podrien capgirar la teva vida? Només cal que recordis una cosa: per més que tanquis la porta, la Muriel té totes les claus. Totes.

Font: Editorial Cruïlla

Els joves personatges que acaben formant grup, em fan pensar en «El club de los 5» (1985) –  John Hughes. No perquè s’assemblin o cregui que hi estan inspirats, perquè no ho sé, sinó per com m’han fet sentir durant la lectura. 3 nois i 2 noies, tots amb els seus problemes inconfessables i les seves inseguretats. He llegit la novel·la totalment situat en el «jo» dels anys 80, en els que vaig ser nen i vaig empassar-me cinema, còmics i literatura que ara ja són immortals. Per posar un exemple, l’Òscar Serna i la seva motxilla tàctica era com tenir a un Data («Els Goonies» (1985) – Richard Donner ) parlant català.

A banda de les meves sensacions amb la lectura —que és del que m’agrada parlar a les meves entrades— també ressaltar que com en tots els llibres que he llegit fins ara de Josep Sampere, la historia està escrita de manera que s’agafa a tu i no et deixa anar fins que tanques el llibre per l’última pàgina.

M’ha agradat molt el final, que quan ja me l’esperava una mica candit, m’ha sorprès per ser més que creïble dins la fantasia de la història.

Com em va passar amb «Aquesta nit no parlis amb ningú!» (2015 – ed. Males Herbes), tractant-se d’un teòric llibre juvenil, hi ha alguna escena que m’ha esgarrifat força. Quan el llegiu i espero que ho feu, ja les comentarem.

Conclusió: Recomanable.

 Josep Sampere

Font: wikipedia

 

(Igualada, 1963). Escriptor i traductor. Ha traduït més de dos-cents llibres de l’anglès i del francès, inclosos els èxits editorials de les sèries Molly Moon i El Capità Calçotets editades ambdues per l’Editorial Cruïlla. És coautor amb Antonio Ortí de Leyendas urbanas en España, un assaig sobre el folklore contemporani i d’una edició ampliada sota el títol Leyendas urbanas.

Va ser finalista de la quarta edició del Premio Tristana de Novela Fantástica amb l’obra Cinco lágrimas verdes i va obtenir la Flor Natural en els Primers Jocs Florals d’Igualada, convocats per Poesia Viva, amb el poema La casa embruixada. Va ser l’artífex de l’espectacle Josep Sampere: banda sonora original, amb la col·laboració de Poesia Viva, un recital videopoètic. Per a ell, escriure és deixar-se embruixar pels fantasmes que habiten les paraules, però aturant-se abans que el posseeixin.

La seva novel·la El pozo detrás de la puerta (Anyaya 2015) ha guanyat un dels premis de la Fundación Cuatrogatos, que escull els 20 millors llibres puiblicats en castellà durant l’any anterior, per tal de donar visibilitat als llibres per al públic juvenil i infantil; fou publicada originàriament en català per Barcanova, l’any 2009.