Extracte de «Silenci de fusta»

Un xiscle va despertar de cop els pares. Van córrer a l’habitació de l’Àgata i la van trobar arraulida en un racó, amb els ulls esbatanats i pàl·lida com el paper. La porta de l’armari era oberta, igual que la de la finestra, i la mare va sotjar la foscor del carrer, però a fora no es movia res. El pare va abraçar la petita per calmar-la i va notar que estava glaçada.

—Què t’ha espantat? —va preguntar-li mentre li fregava els braços per fer-la entrar en calor. —Ha sigut en Bigotis? —el gat de casa, amb els ulls oberts com dos pous de foscor i el llom eriçat, bufava de cara a l’armari. La nena no va respondre. I no ho va tornar a fer mai més.

Georgina Guixà

Autora del relat

David G. Forés

Il·lustració

0 comentarios

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *