Extracte de «La roda del temps»

Ella ja sap que s’apropa massa al seu reflex. S’hi amaga a l’hora del pati. La brutícia del mirall dissimula poc els grans de pubertat. Els cabells llargs i les ulleres de cul de got no amaguen la pell greixosa, ni la berruga de la galta i encara menys els pèls negres de la barbeta, que s’ha d’arrencar, un a un, cada dia. «Això serà uns anys només, tranquil·la noia!» Li ho diuen totes les dones de la família, dones de pell i veu de seda, gairebé com les dels anuncis. No l’entenen. Les veus dels homes ni les sent. Desitja espiar el destí; esbrinar si val la pena aguantar la humiliació. Tan sols si es pogués veure per un espiell —ella amb divuit anys—, per saber si serà bonica, si tindrà el posat trist o haurà canviat, llavors podria decidir si cal seguir patint o millor rendir-se.

Ester Enric

Autora del relat

Javi Remiseiro

Il·lustració

0 comentarios

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *