Extracte de «Signe sota el signe de cranc»

Aquestes línies poden ser les darreres que escrigui. A tu, a la que he vist créixer i enfortir-se et confio el secret que hauràs de transmetre en el teu dia. Tant de bo el secret pugui morir amb tu i posar fi al turment i a la responsabilitat que el nostre llinatge ha tingut de generació en generació. Bussejo en la meva memòria i hi veig el que em va confiar el meu avi, que al seu torn recordava el que li havia dit la seva àvia. Ara que s’acosta el moment decisiu per mi, quan el disc solar és a punt de ser només una anella de foc al cel, he d’obrir el calaix ocult sota el meu matalàs. El de la cambra on mai t’he deixat entrar a les teves visites, i no només per pudor. Allà hi ha una espasa de plata. Al teu àtic hi arribarà en breu això, una espasa de plata, una copa de vidre sense tija i un recipient tancat. No beguis mai l’aigua que hi ha a dins. Per què, com he après jo, aquella aigua és només per a aquella copa i per dir el que em va ensenyar el meu avi aquell dia.

Aquell dia…

 

Francesc Vilaprinyó

Autor del relat

Isaac Garcia

Il·lustració

0 comentarios

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *