Si teniu pensat viatjar a algun destí turístic durant les vostres vacances, segur que trobareu nombroses guies que us explicaran tot allò que voleu saber. Viatjar amb una guia sempre és més fàcil que fer-ho pel teu compte, sobretot si ho fas a móns que han creat altres i dels quals en coneixes poca cosa.


Aquest quadern afegeix alguns apunts a aquestes guies, destacant de cada un dels dotze destins el lloc més curiós, allò més representatiu que no us podeu perdre i alguns consells per fer-vos el viatge més divertit, interessant i, en alguns casos, segur. Acompanyem també cada descripció amb la corresponent guia. Hi podreu trobar des de les detallades descripcions que J.R.R. Tolkien fa dels punts d’interès de la Terra Mitjana fins als documentats espais virtuals d’OASIS descrits per Ernest Cline.

1. Una illa solitària

Una illa solitària: Si la vostra idea d’unes vacances a una illa no és torrar-vos durant hores en una platja, podeu provar de buscar-ne una de perduda al mig de l’Atlàntic, allunyada de qualsevol ruta marítima habitual. La que us proposem té una extensió que no arriba al quilòmetre i mig i té forma de lletra ela. A la part nord, en una elevació hi trobareu un far, de l’alçada d’un campanar. I al sud hi ha la residència de l’oficial atmosfèric. Una vall estreta amb vegetació humida completa la resta d’elements d’una illa envoltada d’esculls. A l’arribada a l’illa us rebrà l’oficial de senyals Batís Caffó, que no és la persona més amigable ni simpàtica que haureu conegut. Si us deixa passar prou estona amb ell potser descobrireu que en una altra vida es va dir Kollege.

De dia, tot el que podreu fer és gaudir de la solitud, llegir o admirar el paisatge. De nit, però, l’illa s’anima força amb l’arribada d’un grapat de «granotots» —o cicauta, sent més políticament correctes—. Per molt que d’entrada els veieu com a enemics perquè us ataquin i mirin de destrossar la vostra casa, en el fons tenen els seus motius. Una opció és mirar de refugiar-vos al far, tot i que en Caffó no us hi farà sentir gens benvinguts. Com a guia a l’illa podeu provar sort amb l’Aneris, una cicauta que —potser— no se us cruspirà. Només treballa de nit. Com a guia de viatge et recomanem La pell freda d’Albert Sánchez Piñol. La guia audiovisual no acaba sent tan reexida com la versió en paper. Per llegir a l’illa, també estaria bé que t’hi emportis llibres de Conrad, Poe, Kipling, Stevenson i Lovecraft.

2. Poblet de pescadors

Si voleu estar prop del mar però amb una mica més d’ambient, us recomanem una altra destinació marinera. En aquest cas és un poblet de Massachussets anomenat Innsmouth. Per aquells que coneguin la zona, potser pensareu que s’assembla prou al Newburyport dels anys 30 del segle passat. Passar uns dies a Innsmouth serà una experiència per als cinc sentits. Que no us tiri enrere el fet que ningú sembli voler-s’hi acostar, que sembli que el poble està força deixat amb els edificis mig podrint-se o a punt d’esfondrar-se. No us deixeu impressionar per l’olor putrefacte i els sons monstruosos que sovint s’hi senten. Tampoc us ha d’espantar que els habitants tinguin un aspecte estrany, una lluïssor especial a la seva pell i un punt repulsiu.

No deixeu d’interessar-vos per l’Ordre esotèric de Dagon; els seus membres no són gaire oberts, però val la pena que l’investigueu. La guia de viatge ideal és el relat L’ombra sobre Innsmouth, de Howard Phillip Lovecraft que, com sabreu, sempre troba els ambients més adequats per a aquells que es consideren aventurers i no pas turistes i que esperen tenir experiències memorables. Aquells que vulguin ampliar les referències, trobaran dues guies audiovisuals: una és Al cor de la por (1995) de John Carpenter, i l’altra és Dagon, la secta del mar (2001) d’Stuart Gordon.

3. Animals com ja no els recordaves

Animals com ja no els recordaves: Recordeu quan la Terra estava plena d’animals? I molts més humans que ara? Jo tampoc. Bé, és el que pots esperar quan la pols radioactiva ho cobreix tot. Qui s’havia d’imaginar que viuríem una guerra nuclear, la Guerra Mundial Terminal? Bé, en tot cas, poseu els vostres Òrgans d’Ànims Penfield en posició d’alegria perquè us farem una proposta que us pot interessar. Si encara no heu fet cas (o no us podeu permetre fer cas) a les Nacions Unides i heu emigrat a una de les colònies fora de la Terra —sí, els anuncis d’Emigra o degenera! Tria!» són força convincents— us portarem a fer una ruta per Los Angeles de 1992 (algunes guies parlen de 2019 i d’altres de 2021) per veure tot d’animals.

Mirarem d’aconseguir que el nostre guia sigui Rick Deckard; la seva feina de fet és caçador de bonificacions
—blade runner, en diuen alguns— per retirar replicants, però si és capaç de distingir entre un androide i un humà, segur que no li cal fer un test Voight-Kampff per determinar si un animal és real o elèctric. Això sí, no li pregunteu si el seu és de veritat, perquè, primer, és de mala educació i, de fet el pobre animal va morir de tètanus i el va haver de substituir per una rèplica elèctrica. Sabem que en Deckard va tenir un incident perseguint un replicant sota la pluja fa no pas gaire, o sigui que no us deixeu a casa les vostres guies de viatge: en paper porteu Els androides somien xais elèctrics?, de Philip K. Dick, i en format audiovisual Blade Runner (1982) de Ridley Scott.

4. Un oasi virtual

Si trieu fer aquest viatge, heu de tenir una mica de paciència. És veritat que quan arribes a les afores d’Oklahoma City, amb aquelles torres de caravanes amuntegades de mala manera, i tot de ferralla escampada, res fa pensar que aquesta és una gran destinació turística. Però ja sabeu que no es pot jutjar el viatge per la seva coberta, o superfície. Entre les rentadores trinxades, els microones i els teclats rovellats hi trobareu una furgoneta amb tot el necessari per començar el viatge de veritat: connectar-vos a OASIS, un joc de realitat virtual que és com si fos una segona vida.

De fet, a OASIS hi pots fer de tot, des d’anar a escola i estudiar fins a viatjar per tot de planetes que t’ajudaran a oblidar com és el món al 2044 (o 2045). Un dels seus usuaris més famosos és en Wade Watts (o Parzival, el seu alter ego al joc), perquè ha estat el primer en resoldre un dels tres trencaclosques que va deixar el creador de tot plegat, James Halliday. Va deixar establert que qui els resolgués tots seria l’hereu de la seva fortuna i de l’empresa propietària d’OASIS. Depèn de la modalitat de viatge que trieu, la vostra aventura girarà entorn a la cultura popular dels anys 80 i els jocs de rol com el Dungeons and dragons, o s’ampliarà també amb elements dels 90 i la primera dècada dels 2000. Per a la primera variant, heu de recordar portar el llibre Ready player one d’Ernest Cline. Per a la segona, us caldrà la guia audiovisual del mateix títol, Ready player one, d’Steven Spielberg.

5. Ideal per no perdre la imaginació

Si teniu predilecció pels viatges apassionants, o divertits, o que t’inviten a somniar; viatges en què els protagonistes viuen aventures fabuloses i que et permeten imaginar tota mena de coses, el vostre destí és Fantasia. El primer que haureu de fer és abandonar el món real per endinsar-vos a Fantasia, amb el risc de pertorbar el subtil equilibri que hi ha entre la realitat i allò fantàstic, perquè segons Michael Ende, separat de la realitat perd també el seu contingut. Els nostres guies a banda i banda en aquesta ocasió seran els joves Bastian i Atreiu.Heu de seguir les seves indicacions en tot moment, perquè el No-res està consumint el regne de Fantasia inexorablement, i no volem que acabeu desapareixent.

De fet, els personatges de Fantasia que cauen al No-res es converteixen en mentides en passar al món real, un final no gaire agradable. De fet, és pitjor que el buit, perquè apareix quan els humans obliden les esperances i deixen de somniar. A més, L’Emperadriu infantil, que és qui regna en aquest món, està malalta, per la qual cosa haureu d’ajudar l’Atreiu a trobar una manera de salvar-la a ella i a Fantasia. És imprescindible per viatjar a Fantasia que porteu una còpia de La història interminable de Michael Ende, preferiblement una edició en dos colors, per ajudar-vos a saber on sou en cada moment. També hi ha una guia audiovisual de 1984, també titulada La història interminable, dirigida i coescrita per Wolfgang Petersen.

6. Menú degustació a un país meravellós

Si teniu ganes d’aventures psicotròpiques o de recordar les vostres classes de lògica matemàtica, el vostre viatge ideal és sota terra. El punt de trobada serà un banc a l’aire lliure. Heu d’estar prou avorrits perquè aparegui un conill blanc que té molta pressa, amb jaqueta i un rellotge de butxaca que no para de consultar. Si el seguiu i us fiqueu al seu cau, després d’un bon tros anant a quatre grapes, trobareu un pou que, aparentment, no té fons. Si us atreveiu a llançar-vos-hi, caureu un temps indeterminat; però tranquils, no us fareu mal, a l’aterratge. Les situacions estranyes s’aniran succeïnt, a partir d’aquest punt.

Al País de les meravelles hi trobareu personatges memorables com el Gat de Cheshire que apareix i desapareix deixant enrere només un somriure, o la Reina de Cors, a qui agrada molt jugar al croquet i fer que tallin caps. Però una de les particularitats del País de les meravelles és el seu menjar i beure. Hi podreu trobar pocions amb efectes inesperats d’ampolles marcades amb la frase ‘Beu-me’, o fer un berenar degustació amb el Barretaire, la Llebre de març i un liró. Recordeu: encara que us diguin que no hi ha lloc a la llarga taula, hi podeu seure tranquil·lament. Això sí, mireu de no deixar que els amfitrions us proposin massa endevinalles, perquè acabareu amb un bon mal de cap. La millor guia és el Alícia al País de les meravelles, escrita per Charles Lutwidge Dodgson (conegut com a Lewis Carroll) el 1864. També hi ha una guia audiovisual de Disney, de l’any 1951. Les versions posteriors no us resultaran gaire útils.

Próximament:

  • Revivint históries populars europees
  • Ruta dels castells sense fonaments
  • Ciutat maragda
  • Un viatge als cavallets
  • Arbre Cor del bosc de déus
  • L’arbre blanc

«Dossier d’aventures» és un article de David Canto per Narranción 4.

Les il·lustracions del «Dossier d’aventures» són obra de Marina Camprubí per Narranción 4.

0 comentarios

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *