Extracte de “Ves amb compte, mariner.”

La noia del pírcing a la comissura dels llavis fa veure que té la mirada perduda més enllà de la finestra del tren però, en realitat, observa a través del reflex el noi de les ulleres de pasta roig lava que llegeix assegut al seu davant. Nota pessigolles a la panxa i aquell lleu moviment involuntari de la cella.

El noi de les ulleres de pasta roig lava fa com si llegís el llibre que té a les mans però, en realitat, guaita la noia del pírcing a la comissura dels llavis que s’asseu davant seu. Sap que ella s’ha fixat en ell i que ara l’observa pel reflex del vidre, i es mor de ganes de dir-li alguna cosa però un excés de timidesa l’emmudeix i fa que no gosi ni creuar-li la mirada. Nota un tremolor a les cames i un entusiasme efervescent que li galvanitza el clatell.

Ricard Closa

Autor del relat

Yona Rochel

Il·lustració

1 comentario

  1. GEo

    Sóc tan fan d’aquest conte, taaaaant!!! 😍 Quin crack el Ricard 👏👏👏

    Responder

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *