Aquesta nit no parlis amb ningú - Josep Sampere

  • Títol: “Aquesta nit no parlis amb ningú!”
  • Autor: Josep Sampere
  • Editorial: Males Herbes
  • Edició: Octubre 2015
  • Pàgines: 211
  • ISBN: 9788494310867
  • Opinió:

 

 

Vaig comprar aquest llibre un divendres i dilluns ja l’havia llegit. Si tenim en compte que les obligacions (activitats) familiars i socials em van ocupar el 85% del meu temps, he de dir que he devorat aquest llibre. He tingut la sensació d’haver llegit un relat en comptes d’una novel·la com a tal, en el sentit més positiu que puc imaginar. Sempre m’han agradat les històries de por, des de ben petit. Amb això vull dir que n’he llegit moltes i amb aquest llibre he gaudit tant o més que amb algunes de les conegudes com a grans clàssics.

L’Òscar Malet és un actor famós en hores baixes. Viatja sol per capitals de comarca interpretant un monòleg de terror. Tot sovint se li acosten admiradores amb propostes nocturnes, però sempre acaba dormint sol. El seu germà petit, l’Àngel, és un adolescent amb problemes d’angoixa a qui les noies no fan cas. El pare d’ambdós es diu Eduard, i s’acaba de divorciar. Tots tres tenen problemes amb les dones, i, aquesta nit, seria millor que cap d’ells parlés amb ningú. “Aquesta nit no parlis amb ningú!” és una història de fantasmes poc convencional, narrada amb un ritme frenètic i una prosa àgil, que suposa una de les incursions en la literatura de terror més sòlides de la nova literatura catalana.

Font: Editorial Males Herbes

Una de les coses que més atrapa d’aquesta novel·la és el fet que l’autor no malgasti mots i pàgines en divagacions o descripcions. Aquesta història no tindria el mateix impacte si hi hagués un intent d’aprofundir i donar detall als personatges; al seu passat, a les seves famílies o al lloc on viuen. De fet, els acabes coneixent perfectament, o com a mínim la part que t’interessa com a lector. No vull dir que els personatges no estiguin prou treballats o no els acabis coneixent, ha de quedar ben clar que és exactament el contrari. Estic gairebé segur que la feina per escollir què cal explicar i què no, és igual de complicada  o més, que la necessària per explicar tota la seva vida i miracles.

El nombre de personatges principals i secundaris estan igualment optimitzats per tal de no perdre mai el fil, cosa que s’agreix. Crec sincerament que una història de terror mai hauria de ser molt llarga. És evidentment una opinió personal i qualsevol em dirà que li expliqui això a l’Steven King, però si vols passar por, has d’estar ficat totalment al relat, i un llibre molt voluminós sempre acaba tenint de manera inevitable, moments àlgids i moments de descans. En 200 pàgines pots anar sempre a un ritme bastant alt i constant.

De tota manera, això és el que a mi com a lector m’ha atrapat, però el que finalment és prioritari en una història de terror, és que faci por. “Aquesta nit no parlis amb ningú” de Josep Sampere, en fa.

Com a anècdota personal, afegiré que per a mi ha estat el primer llibre d’aquesta tan ben referenciada editorial, Males Herbes. A Josep Sampere ja el coneixia d’altres llibres i sabia que m’agradaria. Amb Males Herbes, he trobat un nou camí a descobrir, des de la meva ignorància eterna. Fantàstic!

Conclusió: Si sou amants del gènere, llegiu aquest llibre. Jo ho tornaré a fer.

 Josep Sampere

Josep SampereFont: Editorial Males Herbes

 

Josep Sampere és coautor, amb Antonio Ortí, de Leyendas urbanas, un estudi desenfadat però rigorós sobre el folklore contemporani. L’any 2004 va obtenir el premi Vaixell de Vapor per El Mar de la Tranquil·litat, i el 2008 el premi Barcanova per El pou darrere la porta. Ha escrit novel·les juvenils força atípiques, com ara 32 d’octubre, El dimoni de la tarda (finalista del Gran Angular 2007), La nit dels ocells transparents i Sis cors a l’altra banda del mirall. Entre els gairebé dos-cents títols que formen seu currículum de traductor, figuren obres de Zigmunt Bauman, Philip K. Dick.