• Títol: “Els ulls del drac”
  • Autora: Maria Àngels Gardella
  • Il·lustrador: Joan A. Poch
  • Col·lecció: Rocabruna
  • Editor: Pirene (1988)
  • Pàgines: 104
  • ISBN: 8477660352

Som el que llegim

 

Recordo que, quan tenia onze o dotze anys, a l’escola teníem un prestatge a cada classe amb llibres que podíem agafar per llegir a casa i després tornar-los, com si fos una petita biblioteca. Un dia en vaig agafar un el títol del qual em va cridar l’atenció. Es deia Els ulls del drac, i a la portada s’hi veia el rostre d’un drac daurat amb uns ulls blaus i expressius. El vaig llegir una vegada i el vaig tornar. Però em va agradar tant que el vaig tornar a agafar per rellegir-lo. I em va tornar a agradar tant que aquesta vegada me’l vaig quedar. Sí, vaig cometre un petit delicte a l’escola… però sense malícia; el que sigui per la bona literatura.

Que lluny que queda aquell estiu i la Lu i els seus contes i aquarel·les! Em fa vertigen la distància que em separa de la meva infantesa. Han passat tantes coses després d’aquella història!, però la meva memòria, al marge de mi mateix, de la meva voluntat, ha romàs fidel. Només cal que miri els ulls d’aquest drac daurat perquè senti altra vegada, vivament, la meva petita Lu a la vora.

Després d’això el vaig llegir més cops, i sempre amb la sensació que vivia cada vegada les escenes com si fos la primera lectura. El llibre narra com en Marcel, un noi de tretze anys acabats de fer, descobreix el seu primer amor, un amor d’estiu, al circ que s’instal·la al seu poble. La Lu és la responsable d’aquest enamorament tan intens, una japonesa de quinze anys que treballa al circ. Cada dia durant els dos mesos que el circ s’està a la ciutat, en Marcel la visita al remolc on viu i viatja, i ella li explica contes mentre els il·lustra amb tinta i pinzells. El llibre va acompanyat d’unes il·lustracions precioses d’estil japonès que donen vida als contes de la Lu. De petita em delectava contemplant-les, buscant-hi els detalls i relacionant-les amb els contes que representen. I ara ho he tornat a fer. Vint anys després he recuperat Els ulls del drac, l’he rellegit i he sentit el mateix que sentia quan era una nena i m’enamorava de les faules, de les aquarel·les i de la història d’amor fugaç d’en Marcel i la Lu. He tornat a veure el remolc fosc i acollidor de la japonesa, a sentir-ne la calidesa, he tornat al menjador on en Marcel fa classes de repàs, a passejar per l’esplanada on hi ha instal·lada la carpa del circ, a descobrir el misteriós Big Gong que comparteix el remolc amb la Lu… I he tornat a patir amb el somni de la ciutat encerclada d’en Marcel, a plorar amb el conte del salze, a fascinar-me amb el conte de la papallona i el test, a identificar-me amb el gall i el gat del conte de les cortines de seda… He reviscut l’amor i el dolor d’en Marcel, que amb els seus tretze anys descobreix què és estimar intensament i perdre per sempre aquest amor. La innocència i el despertar del protagonista es barregen amb la fantasia japonesa i delicada dels contes de la Lu, que a la manera d’una faula ens revelen l’autèntica profunditat dels personatges.

Aquesta relectura ha arribat a mi encara no sé massa per què, però a les pàgines del llibre hi he volgut trobar una explicació, si més no, curiosa. En Marcel, que fa anys al juny —com jo— en té tretze quan viu l’estiu del circ i trenta quan explica amb nostàlgia aquell primer amor a través de les aquarel·les de la Lu. Les edats coincideixen, si fa no fa, amb les dues vegades que he llegit i rellegit el llibre. M’agrada pensar que estàvem predestinats. Aquestes casualitats fan que pensi si realment jo vaig escollir el llibre quan era petita o ell em va escollir a mi i ha tornat quan a ell li ha semblat bé. Hi ha llibres que tenen vida pròpia. La qüestió és que, tornant a visitar les pàgines d’aquesta petita joia m’hi he vist reflectida en la manera d’escriure, en els temes, en el tractament dels personatges, en els escenaris… Si escric com ho faig (més bé o més malament) és per culpa, o gràcies a Els ulls del drac, però de manera ben inconscient. I si m’agrada el que m’agrada, també és, en gran part, gràcies a aquest llibre. Els contes i les faules, la cosa nipona, els dracs, els amors romàntics i tristos, la fantasia… Qui m’havia de dir a mi amb onze o dotze anys que m’influiria tant? Ara m’adono fins a quin punt et poden marcar les lectures de quan ets petit i com n’arriba a ser d’important escollir-les bé. Aquest llibre, sense voler i sense saber-ho, m’ha fet com soc. I també molts d’altres, sens dubte! Som el que llegim inevitablement i sense adonar-nos-en, i Els ulls del drac sempre tindrà un lloc ben especial al prestatge del menjador.

Georgina Guixà

Els ulls del drac és de Maria Àngels Gardella. El va publicar l’any 1988 Pirene Editorial i va guanyar el premi Nacional de Literatura el 1991. Les il·lustracions són de Joan A. Poch, el marit de l’autora.