Primera col·laboració de dos amics.
«El salt» és un relat de Joan Gabriel Llorach
Il·lustrat per Marc Gonzàlez.

 

El salt

 

Tothom al poble deia que en Pere era un somiatruites i que sempre sentia tocar campanes.

Encara recordo el dia que el vaig trobar intentant endollar un cable de corrent al cotxe de la seva mare, quan li vaig preguntar que feia, em va dir que no torbava on endollar-lo. Aquell matí havia escoltat a les notícies que hi havia cotxes que funcionaven amb electricitat…

O una altra vegada, a classe de gimnàstica, on no volia fer un exercici amb la Marta. Un exercici en què s’havien de donar la mà. En Pere tenia por de cremar-se, aquest cop havia sentit dir a uns alumnes que la Marta anava més calenta que una cafetera.

Fins que va arribar un dia d’estiu en el qual el Pere es va tancar al garatge de casa seva, a fora plovia a bots i barrals. El dia anterior havia escoltat uns nens explicant que havien fet un avió de paper i que havia sobrevolat el llac de punta a punta.

Aquella mateixa nit, després de la tempesta, en Pere estava assegut al cingle de Les Tres Creus sobre d’un immens avió de paper que tot just havia acabat de construir, observant l’horitzó i rumiant perquè tot el poble sempre deia –Pere, tu sempre sents tocar campanes- quan només les sentia tocar de tant en tant…

L’endemà a l’església del poble les campanes van tocar tot el dia. Però ell, ja no les va sentir.

Fi

El relat «El salt» va ser creat a partir d’una proposta creativa, en la que hi havien d’aparèixer els conceptes: avió de paper, so de campanes i tempesta d’estiu. La il·lustració del mateix nom, està inspirada en el relat.

 

No deixeu de veure l’obra d’aquest il·lustrador:

Behance – Marc Gonzàlez
Tumblr – Marc Gonzàlez