Extracte de “El retrobament del lament

Quan era petit, cada d’any me n’anava una setmana a Irlanda a uns petits campaments d’hivern, amb els meus tres germans i els meus cosins. Érem molts i vivíem tots junts a una casa dels afores amb els pares i tres cabres. Allí sempre compartíem habitació, en lliteres de tres, i rèiem molt i era encara millor que les colònies de l’escola, on no coincidíem mai.

L’any 93 no van venir i hi vaig anar sol, no recordo per què. Tenia 11 anys. En aquella ocasió no coneixia pràcticament ningú i em va tocar compartir habitació amb una colla de desconeguts que eren tots amics i fins i tot companys de classe. Eren de Perelló de la Plana. Jo era tímid, sensible i més aviat badoc, i la meva arribada a lloc ja va ser un mal presagi.

Marc Mateu

Autor del relat

Nil Morist

Il·lustració

1 comentario

  1. Josep

    Molt bo i molt inquietant.

    Responder

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *