Extracte de “Deslocalització”

Corre sense parar. No sap on va, ni tampoc quanta estona podrà mantenir el ritme. Corre per sentir-se viu.

Trepitja, aquí i allà, herbes estranyes que no coneix. Els matolls s’entrellacen amb les marques desdibuixades d’allò que, fa anys, van ser terres de conreu. Tot sembla un sotabosc inacabable, que ocupa les planes, que s’enfila pels turons. No hi ha arbres. Com un home grotescament pelut, amb el borrissol del clatell que se li escampa esquena avall, per la part de sota, i que es barreja amb els cabells abundosos del cap, per la banda de dalt. Al mig i a les vores d’allò que foren camps, s’hi veuen ara plantes sense nom que creixen amb força al costat d’algunes clapes porugues de blat o d’ordi, vestigis del passat. El paisatge rural no es mostra devastat o estèril, com vaticinaven fa temps les profecies més apocalíptiques, sinó simplement com un espai ufanós i caòtic que ha proliferat desordenadament, com un càncer. Els camps d’abans s’han convertit en selves en miniatura, que s’arrengleren l’una al costat de l’altra.

 

Josep Pelfort

Autor del relat

Jordi Cortés

Il·lustració

0 comentarios

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *