Extracte de “Big hands”

La petita Eleanora s’ha fet gran. És tota una dona i canta com el dia que la vaig conèixer a Brooklyn. En Joe i jo tocàvem al carrer i aquella nena esprimatxada, amb trenes i una mare molt jove em va dir:

—Hey, Bighands! Ens podries ajudar amb les teves manasses a pujar tot això? El teu amic també pot venir.

Tot allò era una taula, dues cadires, un llit, quatre caixes i un parell de maletes que el transportista havia descarregat davant la casa del costat de la meva.

Avui toquem a la inauguració del club que hem obert amb en Joe. Va penjar la guitarra i em va proposar que fóssim socis. Ell s’estarà al club i jo aniré fent bolos. Mentre els meus dits llargs enganxats a les mans grans i al cos gegantesc seguiran imaginant que el banús del diapasó és el cos tremolós de la dona que, en comptes de amb trenes, ara es guarneix el cap amb flors blanques. A vegades tinc sort i em diu:

—Hey, Bighands! Treu-me la música que encara em queda dins!

 

Toni Llena

Autor del relat

Xavier Gabriel

Il·lustració

0 comentarios

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *