Ànima - Teresa Suau

Ho vaig rumiar molt, abans de marxar. Volia deixar atrapada la meva ànima i que la tinguessis per sempre. Però la qüestió era: a on?

A l’aroma d’aquell cigar diari que solíem compartir? No, segurament és d’aquelles coses que acabaràs gaudint amb algú altre. Fins i tot arribarà el dia que deixaràs de fumar, segur. Al meu perfum potser? No, rotundament no. Vaig pensar que només fóra lligat als nostres records fins que algú del teu entorn també el fes servir, així que de seguida ho vaig descartar. També em vaig plantejar tancar-la en el meu uniforme d’intencions sexuals. Recordes aquells pantalons i aquella samarreta que em posava només per tu? Mai fallava, però ben pensat, no em va semblar el més adient. Allà només em trobaries dins els nostres records més abrusadors.

Finalment vaig decidir que la meva ànima, la guardaria en una pregunta. Una qüestió que m’hauràs de respondre cada nit quan siguis al llit i que sempre, en contestar-la, em farà romandre amb vida i al teu costat. Quan vagis a dormir i tot el dia pertanyi al passat, recorda la meva veu i digues: com estàs?


Il·lustració de Teresa Suau